LA NATURA, EL MILLOR JARDÍ

Aquest era l'aspecte de la parcel.la abans de que entressin els paletes a construïr. A la part més baixa hi havia una estessa de farigola que em temo s' ha perdut per culpa del pas de la maquinària pessada.

Intentarem recuperar aquest qspecte tant maco que hi havia abans, espero que el pas del temps faci la resta.

QUAN HI HAVIEN GALLINES

Al Jan i als altres nens d' El pinetell els hi agradava molt anar, de tant en tant, a visitar les gallines d' el Miquel.

UN REFUGI PER A TOTA LA FAMILIA

El Jhanpi amb el Roger i el Jan.

El Sinto i la Dolors amb la Moni i el Jhanpi a la terrassa.

El Sinto a l' engronxador.

La meva mare i el Jhanpierre.

Aquesta foto m' encanta.

Anem a passejar?

Les mames i els nens.

El Xon i el Guifrè i la resta de família.

La meva mare no s' aprimarà mai...

El Pinetell forma part, sobretot, de la infantesa de la meva germana Iolanda i jo mateix. El meu pare i la meva mare varen comprar el terreny fa quasi 30 anys i ara és propietat de la meva dona i jo, gràcies a la donació dels meus pares.

Però tots saben -tota la meva família- que també és casa seva i poden pujar quan vulguin...faltaria!!!

Cada diumenge el passavem a casa dels tiets Enric i Antònia i el "cosinet" Patrisqui, i en tenim molts bons records, a la vora del foc i jugant pel poble, corrent, anant amb bici...............i també d' arribar a casa amb els ginolls pelats........ja se sap, com dèia el meu pare......"les cabres pels seus pecats, tenen els ginolls pelats"...que per cert no em fèia gaire gràcia.

FORMENTERA, LA NOSTRA INSPIRACIÓ

La casa mediterrània, oberta al paissatge, sense la sobrietat i el pes de la pedra vista ens va captivar de seguida, i vam decidir construïr el nostre refugi de El Pinetell pensant en el mediterrani, la lum, el color i la creativitat arquitectònica.
Les nostres influències es dèuen a uns quants viatges a l' Illa de Formentera.......LA NOSTRA MÉS GRAN INSPIRACIÓ.

DE MICA EN MICA, S' OMPLE...

Han passat dos anys des de que vam començar les obres i això encara no s' ha acabat. Tot i així fa goig comparar aquestes dues fotografies.

COMENCEM LES OBRES?

Detall de la pergola i tanca.

Quasi ja la tenim acabada.

Col.locant la pèrgola i la tanca de fusta.

Entre el Joan i la Moni, la Mar.

Ja falta poc..............o això pensavem.

Ara rebossem les façanes.

La xemeneia central es la joïa de la corona.
Nosaltres mateixos vem pintar el terra de la casa.

Ostres!! quines escales...

Ja tenim totes les bigues col.locades, i que guapes que queden!

Aquí es veu la construcció amb "termoarcilla" o termoargila.

Un dia vaig pujar allà dalt de l' enbastida i em vaig cagar de por. Collons quina alçada!

La casa ja prenia forma..ja era hora! Pel Jan tot és un joc.

Aquesta és la foto més antiga de les obres.

El nostre refugi es va començar a construir el març-abril del 2006...

EL NOSTRE PETIT MON;EL NOSTRE REFUGI

La nostra caseta ens permet gaudir de El Pinetell de la comoditat i els avantatges que t' ofereix una construcció feta totalment nova.
El nostre refugi ens permet viure també, de manera diferent a la que estem acostumats a fer diariament, ja que ens permet disfrutar d' una edificació amb un encant especial, on l' espai un espai únic envolta tota l' atmosfera, molt diferent a l' arquitectura convencional on estem tots acustumats a viure, d' habitacions tancades i parets separatòries.
El sol fet d'encendre la llar de foc i contemplar el paissatge que ens ofreix la serra de Cabrera ja és un motiu per a pujar al nostre refugi, la nostra via d'escapament, la nostra merescuda tranquilitat.
El paisatge muntanyenc, la tranquilitat, la natura a tocar i la pau que s' hi respira son altres excuses per agafar el cotxe des de valls i pujar direcció Farena fins a l' altipla de 610 m. d' alçada, i trencar cap a l' esquerra fins a El Pinetell.